|
|
|
La zona de producció està delimitada
per tot el sistema muntanyós que la separa de la depressió del
riu Ebre en territori català. Des dels Ports d’Horta – al
sud – i les serres de Pàndols i Cavalls – sud-est
- , les vinyes van encaixant cap al nord i l’oest amb
la variada orografia del territori, sovint emplaçades
en terrasses protegides de la erosió pels marges (construccions
amb pedra seca).
Sol i cerç.
L’altitud mitjana de les vinyes oscil·la entre els 350 i els 500
metres. El clima es mediterrani amb influències continentals. Elevades
hores d’insolació i una pluviometria anual que ronda els 350 mm.
El paper dels vents dominants es fonamental en la viticultura de la Terra Alta.
El Cerç, bufa amb força i manté les vinyes sanes i el raïm
en maduració sa, mentre que el Garbí i d’altres marinades
provenint del mediterrani refresquen el càlid estiu.
|
|
Sòls.
En general abunden els sòls d’origen quaternari,
de naturalesa argilosa – calcària i pobres en
matèria orgànica. Un clar exemple d’aquestos és
el panal. També hi ha sòls d’origen fluvial
amb abundants còdols.
Varietats.
La variada orografia de la zona de producció incideix també en
el nivell de fertilitat dels diferents sòls. Fondalades, planes, bancals
i costers donen lloc a diverses condicions
d'insolació, humitat, disponibilitat hídrica...,
que permeten als viticultors harmonitzar diferents varietats
de raïm amb la resta d’elements del terrer de cara
l’obtenció del millor vi. |
|
Per a les varietats blanques la Garnatxa blanca i el Macabeu
són les dues més importants en superfície
i producció. En quan a varietats negres les més
importants són la Garnatxa negra i Samsó. Aquestes
varietats representen el patrimoni vitícola autòcton
de la Terra Alta, i de les quals en trobem vinyes amb edats
superiors a 50 anys ubicades a les planes i costers. La resta
de varietats recomanades i autoritzades pel Consell Regulador
responen als canvis soferts en la vitivinicultura de la Terra
Alta durant la dècada dels ‘90 , fonamentats
en una configuració dels elements del terrer clarament
orientada cap a la qualitat dels vins. Amb això s’aprofitaren
parcel·les amb un major grau de fertilitat per a la
introducció de viniferes més exigents en aquest
aspecte, sense incrementar els rendiments de producció per
unitat de superfície. Així varietats com el
Moscatell, el Sauvignon blanc, el Sirah, el Merlot i el Cabernet
sauvignon han premés incrementar el potencial qualitatiu
del nostre terrer.
|
Garnatxa
blanca
|
Garnatxa negra |
| Tipus |
|
Viniferes |
Rendiment màxim
autoritzat |
| Blanques |
Recomanades |
Garnatxa blanca, Macabeu, Parellada |
10.000
kg/ha |
| Autoritzades |
Chardonnay, Moscatell
de Frontignan, Moscatell d’Alexandria,
Chenin blanc, Pedro Ximénez i Sauvignon blanc |
| Experimentals |
Viognier, Roussane, Verdejo. |
| Negres |
Recomanades |
Garnatxa negra, Garnatxa
peluda i Samsó (Carinyena). |
8.000
kg/ha |
| Autoritzades |
Sirah, Merlot, Cabernet
sauvignon, Ull de llebre, Cabernet franc, Garnatxa tintorera. |
| Experimentals |
Morenillo, Marselanne,
Caladoc, Petit verdot. |
|
|