La zona de producció està delimitada per tot el sistema muntanyós que la separa de la depressió del riu Ebre en territori català. Des dels Ports d’Horta – al sud – i les serres de Pàndols i Cavalls – sud-est - , les vinyes van encaixant cap al nord i l’oest amb la variada orografia del territori, sovint emplaçades en terrasses protegides de la erosió pels marges (construccions amb pedra seca).


Sol i cerç.

L’altitud mitjana de les vinyes oscil·la entre els 350 i els 500 metres. El clima es mediterrani amb influències continentals. Elevades hores d’insolació i una pluviometria anual que ronda els 350 mm. El paper dels vents dominants es fonamental en la viticultura de la Terra Alta. El Cerç, bufa amb força i manté les vinyes sanes i el raïm en maduració sa, mentre que el Garbí i d’altres marinades provenint del mediterrani refresquen el càlid estiu.

Per a les varietats blanques la Garnatxa blanca i el Macabeu són les dues més importants en superfície i producció. En quan a varietats negres les més importants són la Garnatxa negra i Samsó. Aquestes varietats representen el patrimoni vitícola autòcton de la Terra Alta, i de les quals en trobem vinyes amb edats superiors a 50 anys ubicades a les planes i costers. La resta de varietats recomanades i autoritzades pel Consell Regulador responen als canvis soferts en la vitivinicultura de la Terra Alta durant la dècada dels ‘90 , fonamentats en una configuració dels elements del terrer clarament orientada cap a la qualitat dels vins. Amb això s’aprofitaren parcel·les amb un major grau de fertilitat per a la introducció de viniferes més exigents en aquest aspecte, sense incrementar els rendiments de producció per unitat de superfície. Així varietats com el Moscatell, el Sauvignon blanc, el Sirah, el Merlot i el Cabernet sauvignon han premés incrementar el potencial qualitatiu del nostre terrer.